Agricultura ecològica
L'agricultura biològica o ecològica (organic agriculture en anglès), es basa en la racionalitat ambiental de les seves pràctiques. Bàsicament:
- No es permet d'ús de pesticides químics de síntesi,
tant abundants en l'agricultura convencional i, fins i tot, en la integrada.
Els pesticides químics de síntesi tenen, entre altres, les següents característiques negatives:
- poden ser cancerígens con el tristament famós DDT, amb el que afecten directament a la salut de les persones
- acostumen a ser molt poc específics, amb el destrueixen, a més de les plagues, la fauna auxiliar que depreda o parasita els organismes plaga
- generalment tenen una llarga persistència en el medi ambient, perquè el seu origen no natural fa que aquests compostos químics no siguin fàcilment degradables; això comporta que la contaminació persisteixi en els ecosistemes més temps
- alguns d'ells tenen efectes bioacumulatius, el que vol dir que van passant per la cadena tròfica, des dels organismes més senzills, fins els organismes dels graons superiors de la piràmide alimentària (com poden ser els ocells); la conseqüència de tot això és la desaparició progressiva d'ocells, petits mamífers predadors, etc.
- l'ús massiu d'herbicides provoca l'erosió
dels sòls quan plou, perquè han perdut la coberta
vegetal que tradicionalment els protegia
- Es restringeix l'aport de nutrients a aquells que provinguin de fonts
naturals, com els fems, el compost, l'abonat en verd...
Els adobs químics (fosfats, compostos, etc.) són generalment d'assimilació ràpida i també fàcilment rentats per les pluges o el rec. Les conseqüències negatives que comporta el seu ús abusiu són:
- la salinització del sòls
- la contaminació dels aqüífers quan són rentats per l'aigua
- la ineficiència energètica, ja que molts d'ells són transportats grans distàncies des del punt de fabricació al d'aplicació (molt lluny del model tradicional, que emprava els fems del bestiar propi); cal recordar que per obtenir l'energia les fonts utilitzades majoritàriament pels països occidentals són la nuclear (Txernobil), els derivats del petroli (efecte hivernacle), el carbó (pluja àcida) i les hidroelèctriques (embassaments que aneguen les valls)
- el seu ús, combinat amb una ramaderia industrialitzada, fan innecessari l'ús dels adobs orgànics, amb el que es genera un altre problema ambiental d'un material, els fems, que abans eren molt preuats pels pagesos i avui en dia passen a ser un residu que contamina els nostres aqüífers (purins) i abocadors
- l'excés de nitrogen dona uns fruits i verdures més grossos i amb més "aparença", però que són menys gustosos i menys saludables
- l'abandonament de la matèria orgànica com a font
de nutrients, de retruc té conseqüències negatives
en l'estructura del sòl, per la pèrdua de l'humus,
que permetia una alliberació lenta dels nutrients, dificultant
la pèrdua per rentat i permetia la formació d'agregats
que milloraven la textura del sòl
- En la ramaderia no es permet l'ús de medicaments ni hormones químiques de síntesi.
A més l'agricultura ecològica acostuma a comportat unes pràctiques agrícoles, on l'enfoc preventiu és cabdal, que són beneficioses pel medi i les persones:
- Afavoreix la biodiversitat com a pràctica
per lluitar contra les plagues. A la pràctica vol dir que en
els camps amb agricultura biològica trobarem més insectes
de tota mena.
- S'acostumen a tenir més en compte les varietats locals,
més adaptades al terreny i que per tant són més
resistents a les plagues i a les condicions climàtiques de una
regió en concret. Aquestes varietats s'han creat com a conseqüència
d'una tasca de generacions i generacions de pagesos que anaven seleccionant
els millors individus per fer la llavor de l'any següent.
- No té els efectes negatius deguts a l'excés mecanització característic de l'agricultura convencional en el treball de la terra, que provoca una degradació del sòl perquè perd la textura que permet la retenció adequada de l'aigua sense comportar problemes d'anòxia. A més també hi ha problemes de compactació i formació de la "suela de labor", que no deixen passar les arrels i poden entollar l'aigua en sòls argilosos.
Agricultura biodinàmica i permacultura
Aquestes variants de l'agricultura ecològica van encara més enllà en alguns aspectes, englobant a part d'unes pràctiques agràries característiques, una filosofia de vida pels pagesos i pageses que les segueixen.
L'agricultura biodinàmica està certificada a tota Europa amb l'aval demeter, que trobareu en alguns dels nostres productes. Si voleu més informació la podeu trobar a la web internacional de demeter:
Podeu trobar més informació de l'agricultura biodinàmica en la següent URL (en castellà):
http://212.73.32.210/hosting/0008e/lopezcrespo/index.html
Avals i certificacions
Per tal d'assegurar que els productes que consumim són realment d'origen ecològic, existeixen diversos avals, que comporten uns requisits a complir per part dels productors, elaboradors i comercialitzadors, els quals es sotmeten a controls i inspeccions periòdiques.
Els principals avals són els següents:
Aval europeu |
 |
És l'aval més estès actualment a la UE. El regula el reglament CEE 2092/91 Cada país té el seu organisme de control, normalment depenent del departament/ministeri d'agricultura. Aquest logotip és el genèric per tota Europa, després hi ha els de cada país, que llistem a continuació. |
Aval català |
 |
Aval del Consell
Català de la Producció Agrària Ecològica.
Aquest és l'organisme depenent del DARP, Departament d'agricultura,
ramaderia i pesca de la Generalitat |
Aval canari |
 |
Consejo regulador de la agricultura ecológica de Canarias |
Aval asturià |
 |
Consejo de la producción agraria ecológica del
Principado de Asturias |
Aval murcià |
 |
Consejo de agricultura ecológica de la región de
Múrcia |
Aval basc |
 |
Instituto de calidad agroalimentaria |
Aval de la Rioja |
 |
Consejería de agricultura, ganadería y desarrollo
rural |
Aval extremeny |
 |
Comité
extremeño de la producción agrária ecológica
(control de productores) |
Aval gallec |
 |
Consello Regulador da Agricultura Ecolóxica de Galicia |
Aval càntabre |
 |
Consejo regulador de la agricultura ecológica de Cantabria |
Aval madrileny |
 |
Comité de agricultura ecológica de la Comunidad
de Madrid |
Aval navarrès |
 |
Consejo de la producción agraria ecológica de Navarra |
Aval aragonès |
 |
Comité aragonés de agricultura ecológica |
Aval andalús |
 |
Comité andaluz de agricultura ecológica |
Aval valencià |
 |
Comitè d'agricultura ecològica de la comunitat
valenciana |
Aval castellano lleonès |
 |
Consejo de agricultura ecológica de la comunidad de Castilla
y León |
Aval castellano manxec |
 |
Dirección general de alimentación y cooperativas |
Aval illenc |
 |
Consell balear de la producció agrària ecològica |
Aval francès |
 |
Aval oficial francès "Le logo AB garantit qu'un aliment est issu d'un mode de production naturel et respectueux des équilibres où les agriculteurs s'interdisent d'utiliser des produits chimiques de synthèse. Ce choix permet de nourrir, avec des végétaux bio, des animaux qui fournissent les matières organiques nécessaires aux cultures. Les agriculteurs bio ont comme souci de protéger la nature, d'assurer le bien être des animaux et de rechercher la diversité dans les productions" L'organisme del govern francès que el gestiona és la Commission nationale des labels et des certifications de produits agricoles et alimentaires - CNLC Més informació: |
| Demeter |  |
Aval de l'agricultura biodinàmica |
Aval Vida Sana |
 |
"Aquest distintiu ha sigut impulsat per l'Associació Vida Sana, amb el suport de la Coalició d'ONGs Contra la Manipulació Genètica per donar una resposta a la invasió de productes alimentaris amb ingredients modificats genèticament i enfront el buit de normativa que permet a la agroindústria investigar i comercialitzar-los sense ni tan sols informar d'aquest fet a les etiquetes dels productes." |